29 de setembre del 2022 · Amaia Forcada
Aprovat el projecte de llei per protegir els “WHISTLEBLOWERS”
Aprovat el projecte de llei per protegir els “WHISTLEBLOWERS”
29 September, 2022
–
Compliance
–
Amaia Forcada
El passat dimarts 13 de setembre de 2022, el Govern va aprovar el Projecte de llei per protegir les persones que informin sobre infraccions de l’ordenament jurídic europeu i/o nacional, i de lluita contra la corrupció.
El text transposa la Directiva coneguda com a Whistleblowers (Directiva (UE) 2019/1937 del Parlament Europeu i del Consell de 23 d’octubre de 2019, relativa a la protecció de les persones que informin sobre infraccions del Dret de la Unió), i ho fa amb un important retard, ja que el termini fixat per a això va vèncer el 17 de desembre del 2021.
Aquest projecte té com a objectiu central, segons el Govern, protegir de manera eficaç i efectiva totes aquelles persones que comuniquin informacions relatives a infraccions del dret europeu i/o nacional. Aquesta protecció s’aplica als sectors públic i privat i, a més, no es limita a protegir els treballadors, ja que la norma també és aplicable a autònoms, membres d’òrgans directius, accionistes, extreballadors o fins i tot becaris.
La protecció es canalitza bàsicament mitjançant l’establiment de canals protegits d’informació, així com la prohibició d’adoptar represàlies contra els informants. A més, es permet informar de forma anònima, a la línia seguida per altres models de protecció de l’informant ja implantats a nivell internacional, europeu i autonòmic. El termini màxim per investigar l’assumpte i respondre a l’informant serà de tres mesos, si bé es podrà prorrogar en cas de complexitat especial.
Tot i que la norma estableix com a via preferent els sistemes interns d’informació, també preveu l’existència de canals externs de denúncia, que seran canalitzats per una Autoritat Independent de Protecció de l’Informant, encara pendent de creació i que s’adscriurà al Ministeri de Justícia.
La llei preveu un règim sancionador per, entre altres, aquells casos en què un informant no rebi la protecció oportuna o per al supòsit en què comuniqui o reveli públicament informació sabent la seva falsedat. Entre les sancions, a més de les multes econòmiques que van des dels 10.000 euros al milió d’euros, hi ha l’amonestació pública, la prohibició d’obtenir subvencions o altres beneficis fiscals en un termini de quatre anys o la prohibició de contractar amb el sector públic un termini de tres anys.
L’obligació de comptar amb canals interns de denúncia s’estén a totes les entitats públiques, inclosos els Ajuntaments –si bé els que tinguin menys de 10.000 habitants podran compartir-los amb altres entitats locals de la seva mateixa comunitat autònoma–. Al sector privat, l’obligació recau sobre les empreses a partir de cinquanta treballadors, així com sobre els partits polítics, els sindicats i les fundacions que rebin fons públics, amb independència del nombre d’empleats.
Cal destacar que la norma permet que la gestió dels sistemes interns d’informació esmentats es pugui dur a terme tant dins de la pròpia entitat o organisme, com acudint a un tercer extern, si bé en tot cas s’haurà de designar un responsable dels mateixos, que podrà ser una persona física o un òrgan col·legiat.
S’atorga un termini de tres mesos des de l’entrada en vigor de la llei per implantar els canals interns de denúncia, encara que per a les entitats jurídiques del sector privat amb menys de 249 treballadors aquest termini s’estendrà fins a l’1 de gener del 2023.
És molt recomanable que totes aquelles entitats obligades iniciïn el procés d’implementació com més aviat millor. A Mes Advocats estem a la vostra disposició per assessorar-les i acompanyar-les al llarg de tot el procés.
###
---