13 de gener del 2017 · Núria Ejarque
Conseqüències processals de l’incompliment empresarial del control del temps de treball
Conseqüències processals de l’incompliment empresarial del control del temps de treball
13 January, 2017
–
Laboral, Processal
–
Núria Ejarque
La jurisprudència consolidada ha vingut dipositant sobre el treballador la càrrega de la prova en relació a la realització de les hores extraordinàries, és a dir, quan el treballador interposava una reclamació de quantitat en concepte d’hores extraordinàries, aquest venia obligat a acreditar de forma concreta i detallada la realització de les mateixes, havent de demostrar cada una d’elles dia a dia i hora a hora per poder establir amb tota precisió les circumstàncies i nombre de les mateixes, amb la conseqüent dificultat probatòria que aquest fet comportava.
Ara bé, els recents pronunciaments de la Sala Social de l’Audiència Nacional que estableixen l’obligació empresarial de registrar diàriament la jornada de treball han comportat un canvi de criteri en relació a l’esmentada jurisprudència consolidada.
En aquest sentit, la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Valladolid de 13 d’octubre de 2016, reconeix el dret a cobrar les hores reclamades pel treballador davant l’incompliment empresarial d’aportació del resum del registre de la jornada.
El treballador tenia subscrit un contracte de treball a temps complert amb una jornada de treball de quaranta hores setmanals, distribuïdes de dilluns a dissabte. Al finalitzar el seu contracte de treball interposà demanda en reclamació de quantitat per import superior a 12.000 euros en concepte d’hores extraordinàries del darrer any. El treballador, interessà en el seu escrit de demanda com a prova documental que es requerís a l’empresari perquè aportés el registre d’entrada i sortida de tot el període reclamat que disciplina l’apartat cinquè de l’article 35 de l’Estatut dels Treballadors.
D’acord amb la recent jurisprudència, la raó de dit precepte legal és facilitar al treballador un mitjà de prova documental per acreditar la realització d’hores extraordinàries, així doncs, el registre de la jornada diària és l’eina promoguda pel legislador, per assegurar el control de les hores extraordinàries.
Dit això, cal tenir present que la doctrina jurisprudencial que diposita sobre qui reclama un excés habitual de jornada la càrrega d’acreditar-ho, ha de ser ineludiblement conjugada amb el principi de facilitat probatòria que disciplina l’article 217 de la Llei d’Enjudiciament Civil.
L’empresa únicament va aportar les dades de registre del darrer mes i per tant va desatendre la càrrega processal que preveu l’article 217 de la Llei d’Enjudiciament Civil. En conseqüència, no poden recaure sobre el treballador els efectes derivats de l’incompliment empresarial i per aquest motiu la sentència reconeix al treballador el dret a cobrar les hores reclamades.
En conclusió, sense perjudici de les sancions administratives en què poden incórrer les empreses per no dur a terme el corresponent registre horari dels seus treballadors, també resulta necessari per poder aportar-lo al Jutjat Social com a prova documental en una eventual reclamació de quantitat en concepte d’hores extraordinàries.
###
---