LA INSERCIÓ DE CONTINGUTS MITJANÇANT LA TÉCNICA DE FRAMING: El que has de saber i última jurisprudència del TJUE al cas

7 April, 2021
–
Propietat Intel·lectual
–
Irene Moneo


La interpretació de l’article 3 de la Directiva 2001/29 sobre si constitueix un acte de comunicació pública la posada a disposició del públic, per un tercer, d’un enllaç a un contingut protegit per la propietat intel·lectual i publicat en un altre domini d’internet, fins la data, s’ha forjat mitjançant la seva interpretació pel TJUE en sentencies tan conegudes com el cas SVENSSON i el cas GS MEDIA.

En el cas SVENSSON l’alt tribunal declarava que no hi ha acte de comunicació al públic quan el contingut al que vincula l’enllaç s’hagi posat a disposició d’un mateix públic pel qual es posa a disposició l’enllaç en qüestió. D’altra banda, en el cas GS MEDIA, l’alt tribunal declarava que sota les mateixes circumstàncies que les recent citades, però havent estat posat a disposició del públic el contingut original de manera fraudulenta i tenint l’enllaç una finalitat lucrativa, sí que hi ha un acte de comunicació pública.

Amb relació amb el mateix article de la directiva, el passat 9 de Març de 2021, el TJUE (assumpte C-392/19: VG Bild-Kunst vs. Stiftung Preussischer Kulturbesitz) es pronunciava sobre la inserció d’obres en pàgines web de tercers mitjançant framing. En concret, es pregunta l’alt tribunal si la inserció mitjançant framing en la pàgina web d’un tercer d’una obra que està disponible en una pàgina web d’accés lliure amb el consentiment del titular, constitueix una comunicació al públic, si es produeix eludint les mesures de protecció contra framing adoptades o imposades pel titular dels drets.

La tècnica del framing consisteix en dividir una pàgina d’internet en varis quadres i en mostrar en un d’ells, mitjançant un enllaç sobre el que es pot clicar o un enllaç d’internet incorporat (inline linking), un element provinent d’una altra pàgina per ocultar als usuaris d’aquesta pàgina web l’entorn d’origen al qual pertany aquest element.

En aquest sentit, el TJUE posa de relleu l’article 6 de la Directiva 2001/29, el qual disposa que “Els Estats Membres establiran una protecció jurídica adequada contra l’elusió de qualsevol mesura tecnològica efectiva” i pel qual, es reconeix al titular d’una obra protegida fer valer el seu dret de comunicació pública mitjançant l’establiment de mesures tecnològiques desprès de la seva posada a disposició a internet.

Com a conseqüència d’aquest precepte, l’alt tribunal acaba concloent que quan el titular dels drets d’autor hagi adoptat o imposat als seus llicenciataris la utilització de mesures restrictives contra el framing, amb el fi de limitar l’accés a les seves obres des de llocs d’internet diferents al seu o al dels seus llicenciataris, la posada a disposició inicial en el lloc web d’origen i la posada a disposició secundaria mitjançant la tècnica del framing constitueixen comunicacions al públic diferents i per tant, cadascuna d’elles ha de comptar amb l’autorització del titular dels drets.

Al cap i a la fi, amb la utilització de mesures restrictives contra el framing, el que el titular de drets està manifestant és que el públic autoritzat és l’integrat pels usuaris del lloc web on l’obra va ser posada a disposició del públic de manera originaria. De no ser així, tal i com indica el TJUE, s’estaria constatant que la posada a disposició del públic d’una obra a un públic sense restriccions, equivaldria a consagrar una regla de l’esgotament del dret de comunicació pública.

En conclusió, inserir mitjançant la tècnica del framing a una pàgina web d’un tercer obres protegides per drets d’autor que han estat posades a disposició del públic en una altra pàgina web d’accés lliure i de manera legal, si tal inserció es produeix eludint les mesures de protecció contra el framing adoptades o imposades pel titular, tal acte constitueix una comunicació al públic.

###


C-392/19Directiva 2001/29FramingGS MEDIASVENSSON

---