Seguirem pagant l’impost de plusvàlua?

24 February, 2017
–
Fiscal
–
Ana Brillas

!](https://www.mesadvocats.com/blog/wp-content/uploads/Plusvàlua1-300x202.jpg "Plusvàlua")Recentment el Tribunal Constitucional (TC), en [Sentència de 16 de febrer de 2017, ha declarat inconstitucionals els articles 4 i el 7.4 de la Norma Foral 16/1989, de 5 de juliol, de l’Impost sobre l’Increment del Valor dels Terrenys de Naturalesa Urbana (IIVTNU) del Territori Històric de Guipúscoa.

La Sentència tracta el cas de la transmissió d’un immoble per import de 600.000 Euros que havia sigut adquirit 11 anys abans per import de 3.101.222,45 Euros.

Arrel d’aquesta transmissió, l’Ajuntament de Irun va girar una liquidació tributària pel IIVTNU que es va recórrer fins arribar al TC, per entendre que s’havia vulnerat l’article 31.1 de la Constitució donat que al gravar increments de valor que no són reals ni certs, no només podia ser contrari al principi de capacitat econòmica, sinó que podia ser confiscador.

Doncs bé, el TC entén que “el tribut només es pot exigir quan existeix capacitat econòmica i en la mesura – en funció- de la capacitat econòmica”. És doncs “inherent al concepte constitucional de tribut que en el seu fet imposable hi hagi una font de capacitat econòmica”. D’aquesta manera, el principi de capacitat econòmica opera, per tant, “com a límit al poder legislatiu en matèria tributària”.

En efecte, aquest principi impedeix que el legislador estableixi tributs, els quals l’objecte imposable no constitueixi una manifestació de riquesa real o potencial, això és, no l’autoritza a gravar riqueses merament virtuals o fictícies.

Segons el TC és vàlida l’opció de política legislativa dirigida a sotmetre a tributació els increments de valor produïts, ara bé, “una cosa és gravar una renda potencial (l’increment del valor que presumiblement es produeix amb el pas del temps en tot terreny de naturalesa urbana) i una altra molt diferent es sotmetre a tributació una renda irreal”.

En definitiva, la sentència declara inconstitucionals els articles 4 i 7.4 de la Norma Foral en la mesura en que, a l’imposar als subjectes passius de l’impost l’obligació de suportar la mateixa càrrega tributària en els supòsits de no increment o inclús, de decrement, que als supòsits de increments derivats del pas del temps, s’estan “sometent a tributació situacions inexpressives de capacitat econòmica, el que contradiu el principi de capacitat econòmica que la Constitució garantitza”.

En conclusió, tot i que la sentència només tracta la inconstitucionalitat de l’Impost en l’àmbit Foral, s’obre la porta per discutir davant el Tribunal Constitucional la normativa estatal, això és, la Llei d’Hisendes Locals.

###


HabitatgeImmobleImpostSentència

---