L’art en temps de màquines: evolució creativa i protecció legal de Gutenberg fins a la IA

5 May, 2025
–
Propietat Intel·lectual
–
Lucas Charnet


Cada cert temps, el món creatiu es veu sacsejat per un avenç tecnològic que sembla anunciar l’apocalipsi artístic: la impremta, la fotografia, el cinema, el gramòfon, internet o, més recentment, la intel·ligència artificial generativa. En tots aquests moments, la mateixa inquietud ha planat sobre l’ambient: “¿Desapareixerà l’art tal com el coneixem?”

Tanmateix, si la història ens ha ensenyat alguna cosa, és que l’art no ha mort. Ha canviat de forma, s’ha transformat, ha evolucionat. I amb ell, també ho ha fet el model de negoci que el sosté. El que sí ha estat constant en aquests processos és la necessitat d’adaptar el marc legal a les noves realitats, especialment pel que fa als drets d’autor i drets connexos.

En aquest article, proposem un recorregut històric pels grans moments en què la tecnologia ha desafiat l’art. Una anàlisi jurídica i cultural per entendre que, més que un final, cada avenç ha suposat una reinvenció. I que avui, amb la IA generativa, no estem davant una excepció, sinó davant un nou capítol dins d’una llarga història de transformacions.

1. ### La impremta i el naixement del dret d’autor

La invenció de la impremta per Johannes Gutenberg al segle XV va marcar un abans i un després en la història del coneixement. Fins aleshores, els llibres es copiaven a mà per escribes, cosa que en limitava la producció, l’accés i, per tant, l’impacte social. La impremta va permetre per primera vegada la reproducció massiva d’obres escrites, multiplicant exponencialment l’abast de les idees i democratitzant la lectura.

Des d’un punt de vista jurídic, això va suposar l’inici d’una transformació radical: va sorgir la necessitat de regular qui podia copiar i distribuir els textos, sota quines condicions i amb quins límits. El sistema de llicències reials, aplicat a Anglaterra al segle XVI, pot considerar-se el precursor del dret d’autor. Més endavant, al segle XVIII, es va promulgar l’Statute of Anne (1710), considerada la primera llei moderna sobre copyright.

A Espanya, aquesta transició també va ser clau. L’aparició de noves figures professionals com l’editor, el llibreter o l’impressor va suposar la consolidació del mercat editorial modern, i amb ell, la necessitat de reconèixer i protegir l’autoria.

A MES Advocats hem tractat aquesta transformació amb detall, especialment a l’episodi especial del Dia del Llibre, on vam visitar la Societat Cervantina, ubicada a la impremta que va publicar per primera vegada El Quixot. Una prova clara que la tecnologia va canviar la forma d’accedir a l’art, però no el seu valor.

2. ### El teler mecànic i la por a la substitució de l’ofici

En plena Revolució Industrial, l’aparició del teler mecànic va provocar un dels primers grans conflictes entre tecnologia i treball artesanal. Els sastres i modistes temien pel seu futur. D’aquesta por va néixer el ludisme, un moviment de protesta que va arribar a destruir maquinària al Regne Unit a començaments del segle XIX.

Tot i que es van perdre molts llocs de treball manuals, la mecanització va permetre que peces de vestir, abans exclusives de les classes acomodades, fossin accessibles per a la majoria. Es va democratitzar el consum, però també es va diversificar la producció. Avui, l’art tèxtil segueix viu en l’alta costura, el disseny independent i les noves formes d’expressió tèxtil contemporània.

Des del punt de vista jurídic, aquest episodi històric va provocar el naixement de noves categories de protecció: les patents d’invenció (per protegir solucions tècniques aplicades a processos industrials) i els dissenys industrials (per protegir l’aparença estètica d’un producte). Ambdues figures segueixen vigents en la nostra legislació (Llei 24/2015 de Patents i Llei 20/2003 de Protecció Jurídica del Disseny Industrial) i són fonamentals per als sectors creatius lligats a la moda i el disseny.

3. ### La fotografia: la fi del retrat… o l’inici de nous llenguatges visuals

Amb la invenció de la fotografia al segle XIX per part del borgonyó Joseph Nicéphore Niépce, molts artistes van vaticinar la fi del retrat pictòric. Qui pagaria per un retrat a l’oli si una càmera podia captar la imatge amb més fidelitat i rapidesa? Però la història ens va ensenyar el contrari.

La fotografia va alliberar la pintura del realisme i va obrir pas a nous moviments com l’impressionisme, el cubisme o el surrealisme, que van explorar formes alternatives de representar la realitat. El canvi no va ser només estètic, sinó també jurídic.

La fotografia fou reconeguda com a obra protegida pels drets d’autor a la majoria de legislacions europees des de finals del segle XIX. A Espanya, està expressament inclosa com a obra protegible a l’article 10.1.h de la Llei de Propietat Intel·lectual. A això cal afegir el desenvolupament del dret a la pròpia imatge, que també entra en joc quan es reprodueix o difon la imatge d’una persona sense el seu consentiment (article 18 CE i Llei Orgànica 1/1982).

Avui, amb l’auge de les xarxes socials i de la intel·ligència artificial, aquestes qüestions continuen sent objecte de debat jurídic constant.

4. ### El gramòfon i l’expansió de la música enregistrada

La invenció del fonògraf i del gramòfon a finals del segle XIX va suposar una autèntica revolució en l’accés a la música. Per primera vegada, era possible escoltar música sense necessitat d’intèrprets en directe ni de saber llegir partitures. Lluny de substituir l’art musical, el va amplificar.

Això va generar nous models de negoci i noves figures jurídiques. Van sorgir els drets fonogràfics (per als productors de fonogrames) i els drets connexos (per als intèrprets i executants). Avui, aquests drets estan reconeguts als articles 105 i següents de la Llei de Propietat Intel·lectual.

També va suposar el naixement de les primeres entitats de gestió col·lectiva, davant la impossibilitat pràctica que cada autor negociés individualment l’explotació de les seves obres. A Espanya, la SGAE es va fundar l’any 1899, i des de llavors el sistema de gestió col·lectiva ha estat una eina clau per a la protecció del dret d’autor dins del sector musical.

5. ### El cinema: d’amenaça teatral a motor de noves indústries

L’arribada del cinema a finals del segle XIX va suposar una nova amenaça per als actors teatrals, que veien en el setè art una competència directa. Per què anar al teatre si es podien veure grans actuacions a la pantalla i repetir-les tantes vegades com es volgués? Tanmateix, lluny de desaparèixer, el teatre va trobar nous camins i el cinema es va convertir en una indústria completament nova.

Des del punt de vista jurídic, el cinema va impulsar una transformació decisiva en el dret d’autor. Una obra cinematogràfica implica una cadena complexa de drets: guionistes, directors, intèrprets, compositors, productors… Tots ells han de veure els seus drets degudament regulats i protegits. La legislació espanyola reconeix aquest caràcter col·lectiu del cinema a l’article 87 de la LPI, que regula l'”obra audiovisual”.

A més, van sorgir noves formes d’explotació com l’exhibició pública, la distribució i la sincronització. L’aparició del cinema sonor va afegir més complexitat: intèrprets musicals, dobladors i tècnics van adquirir rellevància i també van ser objecte de protecció.

Avui, la indústria audiovisual és un dels motors econòmics de la propietat intel·lectual, especialment en un context dominat per plataformes de streaming que han reconfigurat el model de negoci, però no l’essència de l’art d’explicar històries.

6. ### Del casset al streaming: la ruptura del suport físic i la reinvenció digital

L’aparició del casset i, especialment, del CD-ROM als anys vuitanta i noranta va revolucionar la manera de consumir música. Per primera vegada, els usuaris podien copiar amb qualitat idèntica un disc original a casa, cosa que va alterar radicalment la cadena de distribució musical.

Aquest canvi va portar la necessitat d’adaptar el marc legal. La Llei de Propietat Intel·lectual espanyola, com moltes altres, va introduir el concepte de còpia privada (art. 31), permetent als usuaris fer còpies per a ús personal, però obligant els fabricants de suports verges a pagar una compensació als titulars dels drets.

Alhora, va sorgir el fenomen del top manta i la pirateria massiva de CDs, fet que va generar un context de tensió i litigiositat creixent. Les entitats de gestió, les discogràfiques i els tribunals van haver de redefinir estratègies de control, inspecció i compensació. Va ser un moment clau on els drets patrimonials es van veure especialment amenaçats i es va posar de manifest la necessitat de sistemes de llicències més àgils i adaptables.

A principis dels 2000, la irrupció de plataformes com Napster va permetre per primera vegada la distribució digital sense suport físic, desafiant directament el model tradicional de la indústria musical. La resposta legal va ser complexa: demandes per infracció de drets, reformes legislatives i una intensa pressió per part de les majors discogràfiques.

Aquest episodi va marcar l’inici d’una nova etapa: la del streaming. Plataformes com Spotify, Apple Music o Amazon Music han substituït la venda per l’accés i, amb això, han transformat profundament la manera com es generen ingressos en la indústria.

Avui, el debat gira entorn de la remuneració justa dels creadors en l’entorn digital. La Directiva 2019/790 de la UE sobre drets d’autor en el mercat únic digital estableix nous principis de transparència i equitat en la remuneració, així com mecanismes de reclamació. La legislació espanyola va incorporar aquests principis mitjançant el Reial decret llei 24/2021, que continua sent objecte de revisió i conflicte jurídic.

7. ### La intel·ligència artificial generativa: el gran repte contemporani

La irrupció de la IA generativa ha obert un debat sense precedents. Per primera vegada, no estem davant d’una tecnologia que transforma el format, sinó d’una que simula directament el procés creatiu humà. Plataformes capaces de generar cançons, il·lustracions, guions o veus artificials plantegen interrogants de fons sobre l’autoria i la protecció jurídica del contingut generat.

En el marc legal espanyol i europeu, una obra ha de tenir originalitat i una intervenció humana per ser protegida pels drets d’autor. Per tant, en principi, una creació generada íntegrament per una IA no tindria titularitat jurídica com a obra protegida.

Però el debat no acaba aquí. ¿Pot considerar-se infracció de drets l’ús massiu d’obres protegides per entrenar algoritmes? ¿Què passa si una cançó generada per IA imita l’estil d’un artista real? ¿S’hauria d’establir una remuneració pel seu ús indirecte?

Aquestes preguntes són al centre de l’agenda jurídica internacional. A Europa, l’AI Act i la reforma de la Directiva sobre drets d’autor apunten cap a una regulació més estricta de l’ús de datasets protegits. Als Estats Units, alguns tribunals ja han reconegut que les creacions generades per IA no són protegibles, però encara queda molt per concretar.

Conclusions: l’art no mor, però el dret ha d’evolucionar

La història ens demostra que l’art no desapareix amb els avenços tecnològics. El que canvia és la manera com es produeix, es distribueix i es monetitza. I amb cada transformació, el marc jurídic ha d’adaptar-se per continuar protegint la creativitat.

A MES Advocats, entenem que cada innovació tecnològica exigeix una revisió del sistema legal. Per això oferim assessorament integral a autors, empreses culturals i tecnològiques per ajudar-los a navegar per aquests nous entorns amb seguretat jurídica.

Des de la impremta fins a la intel·ligència artificial, l’art ha sobreviscut. El que ara hem de garantir és que els drets de qui el fa possible continuïn estant protegits.

Per a més informació o assessorament personalitzat, contacta amb nosaltres awww.mesadvocats.com.

###


avance tecnológicoDrets d'autorInnovación tecnológica y protección jurídicaInteligencia artificial y legalidadTransformación digital y derecho

---