Com puc protegir els meus productes de les falsificacions?

16 April, 2024
–
Propietat Intel·lectual
–
Lucas Charnet


Probablement, més d’una vegada has passejat pel passeig de la platja a l’estiu i has vist els venedors ambulants, també coneguts com a ‘top manta’, oferint productes d’alta costura falsificats a preus irresistibles per a la majoria, sense gairebé diferenciar-se dels autèntics. El que solia limitar-se a aquests venedors ambulants ara s’ha expandit al vast oceà d’internet i les seves plataformes de venda online. En conseqüència, el mercat actual s’enfronta a un desafiament cada vegada més gran: la proliferació de falsificacions que afecten tant a grans marques com a creadors independents. És realment factible protegir els nostres productes contra aquests plagis? De quines vies legals disposem? En aquest article, explorarem aquestes qüestions en detall.

Tradicionalment, el dret de marques ha estat la branca legal encarregada de protegir la identitat dels serveis o productes d’una empresa. Recordem casos com la pèrdua dels drets de la marca Big Mac per part de la cadena de menjar ràpid McDonald’s, o les famoses disputes entre Coca-Cola i Pepsi Cola pel domini del mercat de les begudes refrescants. No obstant això, en ambdós casos, les empreses només podien protegir els seus interessos mitjançant la identitat de la seva marca, sense tenir capacitat per actuar contra productes similars que intentaven replicar un model comercial i de producte exitós de manera pràcticament idèntica.

Com hem mencionat en altres articles d’aquest blog, les idees en si mateixes no poden protegir-se, ja que han de plasmar-se en un suport tangible. Per tant, la mera idea d’un producte o negoci no pot ser objecte de protecció. De la mateixa manera, un producte, llevat que constitueixi una invenció protegible per una patent o un model d’utilitat, tampoc pot ser protegit legalment. No obstant això, sorgeix la pregunta: què passa quan un producte exhibeix un grau suficient d’originalitat per ser considerat una obra artística?

Les bosses falses de Desigual

Un cas recent que ha ressonat en l’àmbit judicial és la sentència del Tribunal Suprem que va condemnar un empresari a pagar més de 155.000 € per vendre bosses que plagiaven els dissenys de la reconeguda marca Desigual.

Durant una inspecció al seu establiment, situat al polígon industrial La Cova de Manises, la policia va trobar 3.746 bosses que imitaven els dissenys originals, causant un perjudici econòmic a l’empresa ABASIC, titular dels drets de propietat intel·lectual de les creacions artístiques originals de Desigual.

Encara que pugui semblar que el cas s’assembla al típic d’imitació de productes, com samarretes de clubs de futbol que reprodueixen escuts i marques, en aquest cas, el fet il·lícit no és el producte en si mateix, sinó la incorporació dels dissenys originals de Desigual. Aquests dissenys, cal destacar, estaven prèviament inscrits al Registre de la Propietat Intel·lectual.

Per això, en aquesta sentència, el Tribunal Suprem es planteja si la incorporació d’aquests dissenys, considerats obres plàstiques, als productes constitueix una conducta que pugui encabir-se dins del delicte contra la propietat intel·lectual (article 270 del Codi Penal), o si, pel contrari, aquesta conducta no pot ser tipificada d’acord amb aquest precepte.

En la seva sentència, el Suprem considera en primer lloc que els dissenys eren “obres artístiques que reunien totes les condicions exigides per a la protecció penal de la creativitat intel·lectual, comptant al seu favor amb la corresponent inscripció del Registre de Propietat Intel·lectual”, i que, per tant, des d’aquest mateix moment, blindava al creador front a utilitzacions no consentides dels dissenys per part de tercers.

Tot i que l’art. 10.1 de la Llei de Propietat Intel·lectual no estableix com a obra una peça de roba, sí que són objecte de propietat intel·lectual totes les creacions originals, literàries, artístiques o científiques expressades per qualsevol mitjà o suport, tangible o intangible, actualment conegut o que s’inventi en el futur. Això inclou en l’enumeració del citat article les escultures i les obres de pintura, dibuixos, gravats, litografies i les històries gràfiques, còmics, així com els seus assajos o esbossos i les altres obres plàstiques, siguin o no aplicades.

En conseqüència, la comercialització no autoritzada d’una obra plàstica sí que estaria compresa en l’àmbit de protecció que l’art. 270 del CP atorga al creador de tota obra artística.

En segon lloc, tot i que algunes Audiències Provincials han sostingut que una obra, en aplicar-se a un producte per a la seva comercialització, “perd la seva individualitat”, i, per tant, la seva reproducció per un tercer no autoritzat no entraria dins de l’àmbit de protecció de l’article 270, el Tribunal considera que aquesta interpretació és totalment errònia i entra en conflicte directe amb l’establert en l’article 270 del Codi Penal.

El Tribunal sentencia que els estampats de la signatura Desigual adherits a les bosses distribuïdes pels acusats anaven molt més enllà de simples objectes destinats a una finalitat pràctica i limitats en el seu disseny per a generar un efecte visual estètic propi i considerable.

El Tribunal considera que es tractava, per contra, d’obres artístiques que reunien totes les condicions necessàries per a la protecció penal de la creativitat intel·lectual, recolzades per la corresponent inscripció en el Registre de Propietat Intel·lectual. I tot i que és evident que les falsificacions tenien algunes modificacions pel que fa al color i mida, el grau de similituds determina que siguin una còpia del disseny registrat.

Conclusió

En resum, el cas de Desigual destaca especialment per haver registrat prèviament els seus dissenys en el Registre de la Propietat Intel·lectual. Com hem discutit en altres articles d’aquest blog, aquest registre, tot i ser voluntari, proporciona una protecció addicional al titular de l’obra. Aquesta mesura pot marcar la diferència entre la protecció dels nostres productes i la seva explotació no autoritzada per part de tercers.

El registre proporciona una prova tangible de l’existència i titularitat dels drets sobre una obra o creació, facilitant la defensa legal en cas de disputes. A més, atorga una presumpció a favor del titular dels drets, reforçant la seva posició en qualsevol conflicte legal. En resum, el registre de propietat intel·lectual és una eina poderosa per a reforçar els teus drets i defensar el teu treball davant possibles infraccions.

A MES Advocats oferim assessorament integral i acompanyament en el procés de registre i gestió dels teus productes i elements identificatius del teu negoci, brindant un servei personalitzat i eficient per als nostres clients. Si necessites més informació o estàs interessat a obtenir un pressupost, no dubtis a contactar-nos a través d’aquest enllaç.

###


MarcaPropietat intel·lectualRegistre de la propietat intel·lectual

---