9 d’abril del 2025 · Lucas Charnet
Bruce Springsteen, 74 cançons inèdites i mig milió en joc: què passa amb els drets d’autor?
Bruce Springsteen, 74 cançons inèdites i mig milió en joc: què passa amb els drets d’autor?
9 April, 2025
–
Propietat Intel·lectual
–
Lucas Charnet
Bruce Springsteen ho ha tornat a fer. Als seus 75 anys, i després d’haver venut el seu catàleg complet a Sony l’any 2021 per l’astronòmica xifra de 500 milions de dòlars, l’artista ha anunciat la publicació de 74 cançons inèdites, compostes entre 1983 i 2012, que veuran la llum aquest mes de juny distribuïdes en set àlbums. Una notícia que entusiasma els seus seguidors… i que desperta més d’una pregunta des del punt de vista jurídic.
Què passa amb aquestes cançons “noves” si van ser compostes abans de la venda del catàleg? Estan incloses en l’acord amb Sony? Pot un artista publicar obres inèdites després d’haver venut els seus drets? I quines implicacions té tot això per als drets d’autor?
En aquest article abordem aquestes qüestions, analitzem el marc legal aplicable tant als Estats Units com a Espanya, i reflexionem sobre per què cada cop més artistes decideixen vendre els seus catàlegs musicals.
L’auge de la venda de catàlegs: una decisió estratègica i patrimonial
En els darrers anys hem assistit a una autèntica allau de vendes de catàlegs musicals per part d’artistes consagrats. Bob Dylan, Neil Young, Shakira, Justin Bieber o Sting en són només alguns exemples. Fins ara, Springsteen ha protagonitzat l’operació més elevada amb Sony, venent tant els drets editorials (autor) com els fonogràfics (productor) per una quantitat estimada de 500 milions de dòlars.
Per què ho fan? No és més rendible continuar cobrant royalties any rere any?
La resposta es troba en la planificació patrimonial. Els drets d’autor es poden heretar, cert, però no és senzill dividir un catàleg entre diversos hereus, ni molt menys garantir una gestió harmoniosa a llarg termini. Vendre el catàleg permet a l’artista convertir un flux d’ingressos incert en liquiditat immediata, més fàcil de repartir en vida o després del seu traspàs.
A més, les cançons continuaran generant ingressos fins a 70 anys després de la mort de l’autor, i els compradors —normalment multinacionals com Sony, Universal o fons d’inversió especialitzats— tenen la capacitat d’explotar aquest catàleg a gran escala. La venda anticipada d’aquests drets permet a l’artista gaudir en vida d’una part dels ingressos que generaria la seva obra un cop mort.
Així, allò que a primera vista pot semblar una renúncia, en realitat és una manera d’anticipar l’herència, evitar conflictes familiars i monetitzar un actiu que, d’altra manera, quedaria subjecte a les vicissituds del mercat musical.
Springsteen i les 74 cançons “perdudes”: obres futures o ja creades?
L’anunci de Springsteen ha sorprès no només pel volum de cançons —74, que podrien constituir tota la discografia d’un altre artista—, sinó també pel fet que van ser compostes entre 1983 i 2012, és a dir, dins del mateix període cobert pel catàleg venut a Sony.
La primera qüestió que es planteja és: estan aquestes cançons dins de l’acord amb Sony o no?
Aquí és important distingir entre dos conceptes clau:
En el cas de Springsteen, les 74 cançons van ser compostes i enregistrades entre els anys 80 i 2012, però no van ser publicades. És a dir, eren “descarts”, maquetes o gravacions no incloses en àlbums anteriors. Per tant, jurídicament, ja existien com a obres protegides per drets d’autor, encara que romanguessin inèdites.
Pot un artista reservar-se obres no publicades després de vendre el seu catàleg?
Tot depèn del que estableixi el contracte.
Al dret nord-americà, és legal vendre drets sobre obres futures. No així al dret espanyol, que en el seu article 43.3 del Text Refós de la Llei de Propietat Intel·lectual (TRLPI) estableix que “Serà nul·la la cessió de drets d’explotació respecte del conjunt de les obres que pugui crear l’autor en el futur”. És a dir, no es poden cedir en bloc totes les obres que un autor creï en el futur.
Però als EUA —on es va signar el contracte de Springsteen— això sí que es permet. Ara bé, això no significa que Sony tingui automàticament dret sobre qualsevol cançó composta durant aquells anys. Si les obres no estaven identificades, i el contracte no contemplava expressament la cessió de maquetes o descarts, és raonable pensar que no formen part de l’acord.
De fet, Springsteen ha titulat aquest projecte com a Tracks II, i el presenta com la continuació d’un treball anterior que ja recollia rareses i temes inèdits. Un moviment que suggereix que ha conservat el control sobre aquestes gravacions, en no haver-les cedit contractualment.
La publicació el 2025 afecta la durada dels drets?
No. Aquest és un error habitual.
La durada dels drets d’autor, com ja hem comentat diverses vegades en aquest blog, no depèn de la data de publicació, sinó de la vida de l’autor. A Espanya, i a la major part del món, les obres estan protegides durant tota la vida de l’autor i 70 anys després de la seva mort.
Així que encara que aquestes cançons es publiquin el 2025, tindran la mateixa durada de protecció que la resta del catàleg de Springsteen. El rellevant és que ja existien, estaven fixades, i per tant gaudien de protecció des de la seva creació, encara que fossin inèdites.
Pot això generar conflicte amb Sony?
Si el contracte signat entre Springsteen i Sony va ser prou clar —i és d’esperar que ho fos—, no hauria d’haver-hi conflicte. Però aquest cas sí que planteja una pregunta interessant:
Pot una discogràfica reclamar drets sobre obres inèdites compostes durant el període cobert pel catàleg venut?
La resposta dependrà de si aquestes obres van ser considerades part del “paquet” de drets transferits. Si el contracte incloïa clàusules que feien referència a totes les gravacions realitzades en certs períodes, incloent-hi maquetes o temes inèdits, aleshores Sony podria tenir algun argument per reclamar.
Però si no és així, i aquestes cançons estaven en mans del propi artista, que no les havia llicenciat ni cedit, Springsteen conserva els seus drets com a autor i productor, i pot publicar-les pel seu compte o en col·laboració amb qualsevol altre segell.
Quines lliçons ens deixa aquest cas?
1. El contracte ho és tot. Tant en operacions milionàries com en acords més modestos, és fonamental definir amb claredat què s’està cedint. Inclou només el que s’ha publicat? També maquetes? I obres futures?
2. Les obres inèdites estan protegides. Encara que no s’hagin publicat, si una cançó ja ha estat creada i fixada, té protecció com a obra intel·lectual. Tot i això, és recomanable registrar-la per poder acreditar la seva autoria.
3. Vendre un catàleg no implica deixar de crear. Molts artistes venen el seu catàleg per obtenir liquiditat, però això no els impedeix continuar componint i publicant noves cançons.
4. Els drets d’autor tenen una llarga durada. Fins a 70 anys després de la mort de l’autor. Per això els catàlegs són un actiu tan valuós per a editorials i discogràfiques.
Conclusions
Bruce Springsteen ha demostrat, un cop més, que continua tenint molt a dir. I no només a l’escenari, sinó també a l’àmbit legal. Publicar el 2025 un total de 74 cançons inèdites —que bé podrien ser la discografia completa d’un altre artista— no només confirma el seu talent i longevitat creativa, sinó que també ens ofereix una oportunitat única per reflexionar sobre com es gestionen els drets d’autor a la indústria musical.
Des de MES Advocats, recordem la importància de revisar bé els contractes de cessió de drets, conservar còpies clares de les obres, i planificar amb visió jurídica qualsevol operació patrimonial relacionada amb la propietat intel·lectual. Perquè, com Springsteen, les teves idees poden tenir valor fins i tot dècades després.
Per a més informació o assessorament personalitzat, contacta amb nosaltres a www.mesadvocats.com.
###
Bruce SpringsteenContratos musicalesDrets d'autorIndustria musicalLegislación de derechos de autorPropietat intel·lectual
---