Entrenar una IA amb obres protegides: és legal? Qui té drets sobre el que genera? Claus jurídiques sobre monetització i reconeixement autoral

23 May, 2025
–
Propietat Intel·lectual
–
Lucas Charnet


En la història de la creativitat humana, poques revolucions han estat tan ràpides i desconcertants com la irrupció de la intel·ligència artificial generativa. Si en el seu moment la impremta, la fotografia o el cinema van marcar un abans i un després, avui la IA ens obliga a replantejar-nos els fonaments mateixos de l’autoria, l’originalitat i, per descomptat, de la propietat intel·lectual.

La pregunta que es fan autors, artistes, editorials i discogràfiques és clara: pot una empresa tecnològica entrenar un model d’intel·ligència artificial utilitzant obres protegides per drets d’autor? I el resultat, és protegible per dret d’autor? A més, si el resultat d’aquest entrenament es monetitza, no hauria d’haver-hi una compensació econòmica —i un reconeixement moral— per als creadors les obres dels quals s’han utilitzat com a matèria primera?

Aquest article explora els aspectes legals més rellevants d’aquesta qüestió des del prisma del dret europeu i espanyol, i planteja propostes per avançar cap a una regulació justa i sostenible en un context on la tecnologia avança més ràpid que la llei.

És legal entrenar una IA amb obres protegides?

La primera batalla jurídica es lliura en el moment de l’entrenament. Perquè un model d’IA sigui capaç de generar imatges, textos o música coherents, necessita analitzar milions d’exemples. Molts d’aquests exemples són obres protegides per drets d’autor. És aixo legal? Recordem que, com hem tractat en diferents articles d’aquest blog i en el nostre pòdcast “Autors amb Drets”, els autors i titulars de les obres tenen el dret exclusiu per autoritzar qui considerin per a la reproducció, transformació, comunicació pública i distribució de les seves obres. Per tant, la primera gran pregunta és: quan una IA s’entrena, està “reproduint” una obra com ho faria una emissora de ràdio o un anunci publicitari, i per tant està utilitzant aquest dret sense l’autorització de l’artista?

Aquí trobem dues postures enfrontades:

Les grans corporacions tecnològiques al·leguen que entrenar una IA és com l’aprenentatge humà: llegim, escoltem i després creem alguna cosa nova. Defensen que no hi ha reproducció ni còpia literal, sinó una mera “inspiració”. Argumenten que el model d’IA no emmagatzema ni reutilitza fragments literals, sinó que extreu patrons, estructures i estils a partir de les dades analitzades. En aquesta lògica, el procés d’entrenament no equivaldria a una explotació econòmica directa de l’obra original.

Els autors i entitats de gestió defensen el contrari: hi ha reproducció —encara que sigui temporal o parcial— i, per tant, cal la seva autorització. Qualsevol reproducció, fins i tot efímera, està sotmesa als drets exclusius del titular.

En termes jurídics, la qüestió és si l’entrenament vulnera el dret de reproducció (art. 18 LPI) i si, en conseqüència, cal una llicència prèvia o si podria emparar-se en algun dels límits legals al dret d’autor.

Què diu la llei? Europa vs. Estats Units

Als Estats Units regeix la doctrina del fair use, una clàusula general que permet certs usos no autoritzats d’obres protegides si són transformatius, tenen una finalitat legítima (educativa, crítica, paròdica…) i no perjudiquen injustificadament el mercat de l’obra original. Això ha donat cert marge a les tecnològiques per defensar l’entrenament com un ús just: una interpretació extensiva d’aquest principi.

Europa, en canvi, té un sistema de límits taxats. El més rellevant aquí és el de mineria de textos i dades (art. 4 Directiva 2019/790). Aquest permet usar obres per entrenar IA sempre que:

1. L’accés a l’obra hagi estat lícit.
2. El titular de drets no s’hi hagi oposat expressament.

I aquí hi ha la clau: els autors poden excloure les seves obres d’aquest ús mitjançant una reserva expressa, per exemple, mitjançant arxius robots.txt o indicant-ho en els termes legals del lloc web. Però a la pràctica, aquesta “reserva” és difícil de controlar i la seva eficàcia és limitada. El problema és evident: com pot un autor saber si la seva obra ha estat utilitzada sense permís?

I si el resultat és una obra nova? Té drets?

Suposem que acceptem l’ús d’obres protegides en l’entrenament. O que les tecnològiques paguen un cànon als autors per utilitzar les seves obres i entrenar la IA. La següent qüestió és què passa amb les obres que genera la IA: una cançó, una imatge, un text, un disseny gràfic… Tenen drets com si les hagués creat un humà? Es poden comercialitzar?

Des del punt de vista legal, com ja hem vist de forma reiterada en aquest blog, perquè una creació tingui drets d’autor a Europa, ha de ser resultat d’una activitat creativa humana. Així ho estableix l’article 5 de la Llei de Propietat Intel·lectual. Una IA no pot ser autora. Tampoc titular. Per tant, d’acord amb la doctrina europea continental de dret d’autor, una creació feta per la IA no pot considerar-se una obra en un sentit legal.

Això no obstant, això no vol dir que tot el que genera una IA manqui de protecció. Si hi ha una aportació humana significativa —com passa quan un artista utilitza la IA com una eina—, l’obra resultant podria estar protegida. No seria gaire diferent d’utilitzar un pinzell, una càmera o un sintetitzador.

El problema apareix quan no hi ha intervenció humana apreciable. En aquests casos, l’obra no seria protegible… però la pràctica és que aquestes obres ja s’estan monetitzant al mercat. I aquí comença un nou conflicte.

Monetització sense compensació: el nou greuge al creador

Avui dia, les grans tecnològiques estan generant milions amb sistemes que han estat entrenats amb obres protegides. Música, il·lustracions, veus, guions, estils narratius… tot forma part del material ingerit pels algoritmes.

Però mentre els beneficis econòmics es concentren en unes poques empreses, els autors les obres dels quals han servit de base no reben cap compensació ni reconeixement. Aquest desequilibri no només és injust, sinó que posa en risc la sostenibilitat de la creació artística.

Com ja va passar amb la indústria musical en l’època de la pirateria, sense un sistema just de retribució, la creativitat professional pot tornar-se inviable.

Solucions jurídiques: del límit remunerat a les llicències col·lectives ampliades

Davant aquest escenari, juristes, legisladors i organitzacions de gestió de drets estan proposant solucions per regular aquest ús massiu d’obres protegides:

1. Límits remunerats: reformar la normativa perquè l’ús d’obres amb finalitats d’entrenament per part de la IA estigui subjecte a un cànon, similar al de la còpia privada. Això permetria seguir utilitzant les obres, però amb compensació per als titulars.
2. Llicències col·lectives ampliades: una entitat de gestió atorga una llicència en nom de tots els titulars, inclosos aquells que no en són socis, tret que s’hi oposin expressament. Aquesta solució ja ha estat proposada a Espanya i existeix en països com Suècia o Dinamarca.
3. Obligacions de transparència: el Reglament d’Intel·ligència Artificial de la UE imposa l’obligació de publicar resums dels conjunts de dades utilitzats per entrenar models. Però encara som lluny d’una traçabilitat real que permeti als autors saber si les seves obres han estat utilitzades.

El reconeixement moral: no tot és diners

Més enllà de la qüestió econòmica, hi ha un dret que no pot passar per alt: el dret moral de paternitat. Aquest dret, irrenunciable i inalienable, obliga a reconèixer l’autor com a creador de la seva obra.

Si una IA genera una obra a partir de l’estil, la veu o el material d’un autor real, fins i tot si no s’infringeix literalment l’obra original, s’està erosionant la seva identitat artística. Reconèixer aquesta contribució, encara que no generi drets d’explotació, és una qüestió de justícia cultural.

Un pas més enllà: obres sintètiques i transparència obligatòria

La Comissió Europea ja treballa en propostes per exigir que tota obra generada per IA estigui degudament etiquetada, mitjançant metadades o marques d’aigua, com a contingut no humà. Aquesta mesura, que forma part del Reglament de IA, no resol tots els problemes, però almenys evita la confusió i protegeix el consumidor.

L’objectiu: que no es comercialitzin creacions sintètiques com si fossin humanes i que el públic —i els mercats— puguin distingir entre l’una i l’altra.

Conclusió: cap a un nou pacte creatiu

La IA ha vingut per quedar-se, i el seu ús en el sector creatiu continuarà creixent. Però si volem que la creació artística professional continuï existint —i no quedi relegada a un “hobby romàntic”—, necessitem noves normes que equilibrin la balança.

Es tracta de construir un pacte entre tecnologia, drets i cultura. Un pacte que reconegui la importància dels creadors en l’ecosistema digital, que garanteixi una compensació justa i que preservi la integritat de les seves obres davant d’usos no autoritzats.

Perquè si alguna cosa ens ha ensenyat la història és que cada revolució tecnològica requereix noves regles. I aquesta no en serà l’excepció.

A MES Advocats, som especialistes en propietat intel·lectual i en l’impacte jurídic de la intel·ligència artificial en la indústria creativa. Oferim assessorament integral i solucions a mida per protegir els drets d’autors, editorials i empreses en aquest nou entorn. Si vols saber si la teva obra ha pogut ser utilitzada sense el teu consentiment, o com regular l’ús de la IA als teus contractes, consulta’ns a través d’aquest enllaç. Som aquí per ajudar-te.

###


Derecho tecnológicoDrets d'autorInteligencia artificial generativaPropietat intel·lectualRegulación europea IA

---