Els 5 errors més comuns en l’ús dels drets d’autor i la propietat intel·lectual (i com evitar-los)

17 February, 2026
–
Propietat Intel·lectual
–
Lucas Charnet

!Derechos de autor: errores habituales y permisos en el uso de contenidos.

Introducció

Imagina’t que portes quatre anys preparant un exercici olímpic amb una música concreta i que, a pocs dies de competir, et diuen que no la pots utilitzar perquè no tens els drets d’autor. Això és el que li ha passat al patinador espanyol Tomás Guarino abans dels Jocs Olímpics d’hivern de Milano Cortina 2026: ha hagut de canviar el seu programa per un problema de drets en un esdeveniment amb retransmissió internacional.

No és un error esportiu ni artístic. És un error jurídic. I passa cada dia a empreses, creadors i marques quan utilitzen música, imatges o vídeos sense revisar permisos.

En aquest article repassem els cinc errors més comuns en l’ús de contingut protegit a xarxes socials, màrqueting i projectes creatius, i com evitar-los mitjançant llicències d’ús, contractes i una bona estratègia de propietat intel·lectual. I si vols escoltar-ho en un format més divulgatiu, també ho tractem a l’episodi #57 del podcast Autores con Derechos. Escolta’l aquí.

Error núm. 1: Pensar que “si és a xarxes i internet, es pot fer servir”

Aquest error neix d’una confusió molt humana: si una cosa és accessible, sembla “utilitzable”. I a internet tot sembla accessible. Però l’accessibilitat no equival a llicència.

Una fotografia que trobes a Google o Instagram, un disseny que veus a Pinterest o una cançó que sona a TikTok no es converteixen en “lliures” pel simple fet d’estar publicades. Els drets d’autor, per norma general, neixen des del mateix moment de la creació, sense necessitat de registre ni que hi aparegui el símbol de copyright. Per això, que una obra no indiqui res (“tots els drets reservats”, “copyright”, etc.) no vol dir que la puguis utilitzar: vol dir, normalment, que està protegida.

Aquest error es dispara en l’entorn corporatiu: una empresa que llança una campanya a xarxes amb una cançó “de moda”, una marca que utilitza una il·lustració aliena com a recurs visual “perquè ja circula”, o un esdeveniment que imprimeix cartelleria amb imatges agafades d’internet “per sortir del pas”. Sembla inofensiu… fins que arriba una reclamació per drets d’autor, un bloqueig de contingut o una exigència de retirada. I llavors apareix la pregunta clau: “teníem autorització?”. Si la resposta és no, el problema no és d’intenció; és de base jurídica.

Error núm. 2: Creure que l’ús sense ànim de lucre no infringeix drets

“El que faig no em genera diners” és un dels mites més repetits. I, tanmateix, el dret d’autor no funciona així: la infracció no depèn de si hi ha benefici econòmic directe, sinó de si existeix o no autorització per fer actes d’explotació (reproducció, comunicació pública, posada a disposició, sincronització, etc.).

Ho veiem contínuament: “és un fragment”, “és només per promocionar”, “és un vídeo intern”, “és l’acte de l’ajuntament”, “és una ONG”, “és una festa escolar”. Però el fet que el projecte sigui petit, cultural o fins i tot gratuït no converteix automàticament l’ús en lícit. De fet, en música es veu amb molta claredat: l’ús en espectacles, coreografies, teatre o formats audiovisuals exigeix llicències adequades, i no queda “perdonat” per l’absència de monetització.

Error núm. 3: Pagar una vegada i pensar que ja està tot cobert

Aquest és, probablement, l’error que genera més conflictes en empreses i projectes professionals, perquè parteix d’una lògica que sembla raonable: “si he pagat, puc utilitzar-ho”. Però en propietat intel·lectual, el decisiu no és el pagament en abstracte; el decisiu és quins drets s’han concedit, per a quins usos, durant quant de temps, en quin territori i en quins mitjans.

A la pràctica, moltes llicències són limitades. Pot ser que hagis pagat per utilitzar una imatge en un entorn (per exemple, cartelleria física o un punt de venda), però això no necessàriament inclou televisió, xarxes socials, web corporativa, anuncis pagats, campanyes internacionals o reutilització en anys posteriors. Quan l’ús s’expandeix “perquè ja està fet”, el contracte deixa d’acompanyar i l’ús es converteix en un excés no autoritzat.

Un exemple realista molt freqüent: es contracta un fotògraf per a unes imatges de producte i, temps després, aquestes fotos apareixen en suports diferents dels acordats (una campanya institucional, un catàleg de tercers, una nova acció comercial). Si no existeix un contracte que delimiti clarament la cessió/llicència —i, sobretot, si l’empresa interpreta que va pagar “l’obra” i no “els usos”— la controvèrsia està servida.

Aquest punt connecta amb una idea clau: en propietat intel·lectual no es compra “la cosa” com si fos un objecte físic; s’adquireix un paquet de facultats. I si aquest paquet no està escrit amb precisió, el conflicte és qüestió de temps.

Error núm. 4: No protegir el que és propi

Al despatx veiem sovint el revers dels errors anteriors: mentre molts utilitzen continguts aliens sense revisar drets, molts altres no protegeixen el que creen i produeixen, i després s’estranyen quan perden control o capacitat de negociació.

No protegir el que és propi no sempre vol dir “no registrar”. A vegades vol dir no deixar prou rastre documental, no signar contractes amb col·laboradors, no acordar titularitats i cessions, o no preveure usos futurs. En l’àmbit creatiu això és especialment delicat perquè l’explotació acostuma a arribar després, quan el contingut ja circula i ha generat valor.

Seguint amb l’exemple del fotògraf a qui paguen “un servei” i només emet una factura, sense contracte de cessió, és paradigmàtic: després descobreix les seves imatges en suports no previstos o en mans de tercers, i el problema no és només que s’hagin utilitzat; és que no hi ha un marc clar per discutir què estava permès i què no. Un altre exemple típic en startups: s’inverteix en marca, disseny i continguts, però es deixa el registre de marca “per més endavant”; quan arriba el creixement, apareix un tercer amb un signe similar o fins i tot amb un registre previ.

En termes estratègics, la propietat intel·lectual no només serveix per litigar. Serveix per negociar llicències, atraure inversió, estructurar col·laboracions, tancar acords amb distribuïdors i, en definitiva, convertir creativitat en negoci. I l’experiència demostra que quan no es protegeix a temps, sovint es protegeix tard i més car.

Error núm. 5: Confondre drets d’autor, marca, patent i imatge

Aquest error és més comú del que sembla i provoca estratègies equivocades des del minut u. A vegades arriba com una frase senzilla: “jo això ja ho tinc protegit”. La pregunta és: què has protegit i amb quina eina?

El dret d’autor protegeix obres creatives (música, textos, guions, fotografies, il·lustracions, obres audiovisuals), mentre que la marca protegeix la identitat comercial de productes i serveis; la patent o el model d’utilitat protegeixen invencions o solucions tècniques; i el dret a la pròpia imatge protegeix la representació identificable d’una persona. Són mons diferents, amb regles diferents, durades diferents i procediments diferents. (Si vols repassar aquestes diferències amb exemples, ho expliquem en aquest episodi del podcast o en aquest article del blog.

El problema és utilitzar el “vestit jurídic” equivocat. Per exemple, registrar una marca (nom o logotip) no protegeix automàticament el disseny del packaging o un vídeo de campanya: això sol ser dret d’autor. I a l’inrevés: tenir drets d’autor sobre un logotip no et dona el “monopoli” comercial si no el registres com a marca. Amb les patents passa una cosa similar: si el que tens és una solució tècnica, la marca no protegeix la invenció.

I compte amb la imatge: encara que tinguis permís per utilitzar una foto, no sempre tens autorització per explotar la imatge d’aquella persona en publicitat o campanyes. Per això, abans d’utilitzar o “protegir”, convé identificar quin actiu és (obra, signe distintiu, invenció o imatge) i aplicar la figura correcta.

Conclusió

El cas del patinador olímpic no és una anècdota curiosa: és un recordatori d’una cosa essencial. La propietat intel·lectual no és un tràmit administratiu que es revisa al final; és part de l’arquitectura del projecte. Quan s’ignora, apareix en el pitjor moment possible: quan ja hi ha inversió feta, calendari tancat i una audiència mirant.

La bona notícia és que la majoria de conflictes es poden evitar amb una idea simple: substituir suposicions per contractes, llicències i estratègia. En particular, abans d’utilitzar música, imatges, dissenys o textos aliens en campanyes, continguts, esdeveniments o productes, convé revisar qui n’és el titular, quins drets hi estan en joc, quina llicència s’aplica i quins límits té. I, en paral·lel, convé protegir el que és propi amb la mateixa seriositat amb què s’explota.

A MES Advocats, oferim assessorament integral i acompanyament en el procés de registre, protecció i gestió d’obres creatives, brindant un servei personalitzat i eficient per als nostres clients. La nostra experiència ens permet oferir un servei ràpid, a mida i amb un resultat excel·lent. Si necessites més informació o estàs interessat en l’obtenció d’un pressupost, no dubtis a consultar-nos. Si necessites revisar una llicència d’ús, un contracte de cessió o una reclamació per drets d’autor, podem ajudar-te.

###


CopyrightDrets d'autorLlicènciesMarques

---