S’acaba el termini per a reclamar la clàusula sòl

2 March, 2023
–
Hipotecari
–
Mònica de Sangenís


El Jutjat de Primera Instancia núm. 50 bis de Barcelona ens recorda en les seves darreres sentencies la proximitat de la data en la que l’acció restitutòria que porta aparellada l’acció declarativa de nul·litat de la clàusula sòl estarà prescrita.

Aquest pròxim mes de juny ja farà cinc anys des de que el Consell General del Poder Judicial va crear un total de 54 jutjats de Primera Instància especialitzats en els litigis relacionats amb les condicions generals incloses en els contractes de finançament amb garantia real immobiliària en els que el prestatari fos una persona física. Des d’aleshores, el col·lapse del Jutjat de Barcelona ha estat una constant essent els assumptes en els que s’exercitava l’acció declarativa de nul·litat de la clàusula sòl, així com la conseqüent acció restitutòria, uns dels que més protagonisme hi tenen.

Si bé fins ara ha estat així i encara són moltes les demandes que s’interposen reclamant la nul·litat d’aquesta clàusula i la restitució del import pagat de forma indeguda, el pròxim 9 de maig de 2023 es podria considerar que l’acció restitutòria que porta aparellada l’acció declarativa de nul·litat de la clàusula sòl estarà prescrita. El Tribunal de Justícia de la Unió Europea, en la seva Sentència de 16 de juny de 2020 (assumptes acumulats C-224/19 y C-259/19), no s’oposa al fet que una normativa nacional reconegui per una banda el caràcter imprescriptible de l’acció de nul·litat de la clàusula sòl inclosa en un contracte celebrat entre un professional i un consumidor però que, per l’altra banda, subjecti a un termini de prescripció l’acció dirigida a fer valdre els efectes restitutoris d’aquesta declaració de nul·litat.

Així doncs, mentre l’acció de nul·litat de la clàusula sòl és una acció imprescriptible, si que està subjecta al termini de prescripció l’acció restitutòria que l’acompanya i es el propi Tribunal de Justícia de la Unió Europea el que determina que per a que això sigui així i no es vulneri el que disposa la Directiva 93/13 ni el moment en que aquest termini comença a córrer ni la seva duració han de fer impossible a la pràctica o excessivament difícil el dret del consumidor a demanar aquesta restitució.

Conseqüentment, no pot considerar-se que l’inici del termini de prescripció s’iniciï quan es va formalitzar el contracte o quan es van abonar les quotes en les que era d’aplicació la clàusula sòl sinó que l’inici del termini de prescripció ha de situar-se, tal i com disposa l’article 121-23 del Codi Civil Català, en el moment en el que el consumidor va conèixer o va poder conèixer que aquesta clàusula que s’havia incorporat al seu contracte de préstec hipotecari podia ser abusiva.

Aquest termini de deu anys que preveu l’article 121-20 del Codi Civil Català el Jutjat de Primera Instancia núm. 50 bis de Barcelona el situa en el moment en el que el Tribunal Suprem va analitzar la validesa de la clàusula sòl en la Sentencia nº 1916/2013 de 9 de maig de 2013 i per tant, el pròxim 9 de maig de 2023, quan hagin transcorregut deu anys des de la seva publicació, podrà considerar-se que l’acció restitutòria que porta aparellada l’acció declarativa de nul·litat de la clàusula sòl estarà prescrita ja que es considera que a partir d’aquella data el consumidor ja va poder conèixer l’abast i les conseqüències de la declaració d’abusivitat de la clàusula sòl i, en concret, els efectes restitutoris que en derivaven.

###


Clàusula sòlHabitatgeHipotecaImmobleLleiSentència

---