21 d’octubre del 2025 · Lucas Charnet
Fer servir la imatge dels teus empleats et pot costar una quantiosa multa: què diu la llei
Fer servir la imatge dels teus empleats et pot costar una quantiosa multa: què diu la llei
21 October, 2025
–
Protecció de dades
–
Lucas Charnet
Cada vegada més empreses utilitzen les fotografies dels seus treballadors en pàgines web, xarxes socials o material publicitari. Tanmateix, l’ús inadequat de la imatge d’un empleat pot convertir-se en un greu problema legal. L’Agència Espanyola de Protecció de Dades (AEPD) ha imposat sancions de fins a 5.000 euros a empreses que van publicar fotos dels seus treballadors sense el seu consentiment, i els tribunals recorden que la imatge personal és un dret fonamental protegit per la Constitució. En aquest article analitzem què diu la llei, quins errors cometen les empreses i com evitar sancions actuant amb seguretat jurídica.
El dret a la pròpia imatge: un dret fonamental protegit per la Constitució
El dret a la pròpia imatge està reconegut a l’article 18.1 de la Constitució Espanyola, juntament amb el dret a l’honor i a la intimitat personal i familiar. Es tracta d’un dret fonamental que atorga a cada persona el control sobre la difusió i ús de la seva imatge, i protegeix davant d’intromissions no consentides.
Aquest dret es desenvolupa a la Llei orgànica 1/1982, de 5 de maig, sobre protecció civil del dret a l’honor, a la intimitat personal i familiar i a la pròpia imatge. Segons aquesta norma, per captar, reproduir o publicar la imatge d’una persona cal el seu consentiment exprés, excepte en casos excepcionals, com la informació gràfica sobre actes públics o persones amb projecció pública.
En l’àmbit empresarial, això significa que la companyia no pot utilitzar la imatge d’un treballador sense la seva autorització prèvia, llevat que hi hagi una necessitat directament vinculada a la relació laboral.
El RGPD i la imatge com a dada personal: per què l’empresa necessita consentiment
El Reglament General de Protecció de Dades (RGPD) defineix “dada personal” com qualsevol informació sobre una persona física identificada o identificable. Les imatges que permeten reconèixer una persona (encara que sigui parcialment) són dades personals i el seu ús constitueix un “tractament” sotmès a la normativa de protecció de dades. Això implica que tota empresa que publiqui o difongui fotografies dels seus treballadors ha de tenir una base legal per fer-ho. En la majoria dels casos, aquesta base només pot ser el consentiment exprés, informat i lliure del treballador (art. 6.1.a RGPD).
Ni el “consentiment tàcit” ni la participació voluntària en una sessió de fotos serveixen com a autorització vàlida. L’AEPD ha reiterat que el fet que un treballador posi per a una fotografia, o fins i tot que publiqui aquesta mateixa foto al seu perfil personal de LinkedIn, no autoritza l’empresa a fer-la servir a la seva web o a les xarxes corporatives. El consentiment ha de ser inequívoc (per escrit o mitjançant un acte afirmatiu clar), informat (amb detall sobre la finalitat i la durada de l’ús), i revocable en qualsevol moment.
A més, en l’entorn laboral el consentiment ha de ser realment lliure. És a dir, el treballador no pot sentir-se pressionat a signar-lo. L’AEPD recorda que el desequilibri entre empresari i empleat pot invalidar un consentiment si aquest no s’atorga de manera voluntària i sense conseqüències per negar-s’hi.
Sancions de l’AEPD: quan una foto a la web acaba en multa
L’Agència Espanyola de Protecció de Dades ha sancionat reiteradament empreses per utilitzar imatges de treballadors sense base legal.
Entre els casos més recents destaquen:
Aquests precedents demostren que la mida de l’empresa no importa: n’hi ha prou amb una sola imatge publicada sense autorització per incórrer en infracció. El missatge de l’AEPD és clar: fer servir la imatge dels teus empleats sense permís pot sortir car.
La perspectiva laboral: límits al poder empresarial
Des del punt de vista del Dret del Treball, la imatge del treballador es vincula amb el seu dret a la intimitat i a la dignitat professional. L’Estatut dels Treballadors imposa límits clars al poder de direcció de l’empresari: l’article 4.2.e) reconeix el dret dels empleats a la seva intimitat i dignitat, i l’article 20.3 estableix que els controls empresarials han de respectar aquests drets.
L’empresari no pot imposar l’aparició del treballador en materials publicitaris, vídeos o xarxes socials si això no té relació directa amb les seves funcions laborals.
Només es considera justificat l’ús de la imatge quan respon a finalitats internes i necessàries, com ara una targeta identificativa, un organigrama o la intranet.
En canvi, difondre aquesta imatge fora de l’entorn intern (web, xarxes, campanyes o vídeos institucionals) exigeix el consentiment previ i específic del treballador.
La jurisprudència espanyola ha matisat que no tota clàusula contractual de cessió d’imatge és vàlida: ha de ser clara, concreta i proporcional. I, sobretot, el treballador pot revocar el seu consentiment en qualsevol moment, obligant l’empresa a deixar d’utilitzar la seva imatge a partir d’aquell moment.
El Tribunal Suprem ha reconegut que l’ús de la imatge d’un empleat sense consentiment constitueix una intromissió il·legítima, que pot generar indemnitzacions per dany moral, a més de sancions administratives.
Bones pràctiques per a empreses: com evitar sancions
L’ús responsable de la imatge dels treballadors no només evita multes, sinó que reforça la confiança i la reputació de l’empresa.
Aquestes són algunes recomanacions pràctiques que tota organització hauria d’aplicar:
1. Demana el consentiment per escrit. Abans de publicar qualsevol imatge d’un empleat a la web, xarxes socials o material promocional, obtén-ne l’autorització expressa i documentada.
2. Informa amb claredat. El treballador ha de saber exactament on i per a què s’utilitzarà la seva imatge.
3. Respecta la negativa sense conseqüències. La participació ha de ser sempre voluntària.
4. Limita l’ús a la finalitat acordada. Si el consentiment era per al web, no l’ampliïs a campanyes publicitàries sense nova autorització.
5. Retira les imatges en finalitzar la relació laboral. La sortida d’un treballador implica revisar i eliminar les seves fotografies públiques.
6. Crea una política interna sobre imatges. Inclou procediments, responsables i mecanismes de retirada.
7. Forma el personal de màrqueting i comunicació. Evita publicacions improvisades que puguin vulnerar drets.
8. Assessorat abans de publicar. Una revisió jurídica prèvia és sempre la millor prevenció.
Conclusió
L’ús d’imatges de treballadors amb finalitats corporatives o publicitàries no és una pràctica innocent. Es tracta d’un tractament de dades personals i d’un dret fonamental que exigeix el consentiment exprés del treballador. Les resolucions de l’AEPD confirmen que fins i tot petites empreses han estat sancionades per ignorar aquesta obligació. En resum, una simple fotografia al web o a les xarxes pot costar milers d’euros en multes i indemnitzacions si no es gestiona correctament. Per això, és essencial que les empreses adoptin protocols clars, obtinguin el consentiment per escrit i revisin el seu compliment de manera periòdica.
A MES Advocats, oferim assessorament integral i acompanyament en el procés de compliment normatiu, protecció de dades i gestió dels drets d’imatge. El nostre equip ajuda les empreses a implantar polítiques internes segures, redactar clàusules de consentiment i prevenir riscos legals. Si vols revisar com utilitzes les imatges dels teus empleats o necessites adaptar la teva política de privacitat, contacta amb nosaltres. La prevenció, en aquest àmbit, és sempre la millor estratègia.
###
Derecho a la propia imagenPublicidad con trabajadoresRGPD ámbito laboralSanciones AEPD imagenUso imagen empleados consentimiento
---